Què és la família?

Sempre m'ha resultat tan difícil definir aquest concepte... Perque què és la família al cap i a la fi? La gent amb qui vius, els qui t'han tengut com a fill, els que t'han donat menjar...? O els que t'han abraçat quan tenies por, els que t'han animat quan havies suspès un examen o els que t'han ensenyat el valor de les coses?

Resulta difícil avui dia poder definir certament el terme família, perquè ha patit tantes variacions del seu significat primer que podríem fer un debat sobre aquest tema sense arribar a una definició que ens satisfés a tots.

Avui a classe el professor a obert el Power Point amb la següent definició de família:

"Una família és aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa i es barallen, almenys, un cop al dia."

No he pogut evitar riure, però, sincerament, té tota la raó! Tots sabem que la convivència és difícil i la família no se'n salva. Aquells que hagin conviscut amb un fill o un germà adolescent sabran del que parlo. Fins i tot ara jo sóc capaç de reconèixer que en determinat moment de la meva vida vaig resultar una persona insuportable fins i tot per als meus pares. Per això dono les gràcies al terme "incondicionalitat" per ajudar-me a que els meus pares no m'enteguessin a la policia com a criminal de la moda i del llenguatge més vulgar.

La definició queanava després de l'anterior, més tècnica, és la següent:

"Relació entre un o més adults que tenen la capacitat de tenir cura d'un menor i, per l'altra, un fill o filla que es vincula a qui té cura d'ell o ella".

Trobo la definició força encertada perquè inclou famílies homosexuals, monoparentals, extenses, d'acollida, etc. Abraça qualsevol tipologia de família que només ha de complir dos requisits: tenir cura del fill i que el fill se senti vinculat a ell.

Sovint m'he preguntat pel significat del terme família. Sóc molt conscient de les diferents tipologies de família que hi ha i quins són els seus drets i deures, però no per això he deixat de preguntar-me com s'ho fa una mare soltera, com s'enfroten a una nova vida uns pares adoptius o les traves que posa la societat a les parelles homosexuals a l'hora de formar la seva pròpia família.
Hi ha qui creu que la institució de la família està en crisi, però, des del meu punt de vista, el que està en crisi són més els valors que no la família. Per a mi, suposa una crisi que dins una família hi hagi maltractaments, abusos, dificultats per arribar a final de mes, etc. Però algú ens vol fer creure que la família està en crisi perquè un sector de la població, l'homosexual parlant clar, té dret a adoptar i a formar una família. No vull fer demagògia, ni molt menys, però aquells que s'entesten en insultar i menyspreuar aquest col·lectiu desitjós de tenir fills, haurien potser de mirar portes endins de casa seva, que és on solen coure's les principals crisis familars. Si fos un nen o una nena que acaba d'arribar al món, l'únic que desitjaria és que els meus pares m'estimessin i em seria igual que fossin gais, lesbianes o un coix. Allò essencial en la família rau en els valors que trasmet i en l'estima cap al prògim, no en la sexualitat, en la raça o les creences.

Després d'aquesta reflexió m'agradaria deixar-vos amb un vídeo on uns nens expliquen què és una família. Seria un bon debat per treballar a classe. Hi ha gustos per a tot, mireu...