Com vaig comentar en la darrera entrada, per al proper dia de classe havíem de reflexionar sobre la idea d'emprar l'ironia com a recurs dins l'aula.
Per a realitzar aquesta reflexió he volgut partir de la premisa que la ironia és una figura retòrica que requereix un domini de descodificació lingüística molt elevat. Es tracta d'un recurs en el qual emprem el terme contrari sobre aquella cosa a la qual fem referència. Per tant, per identificar la ironia hem de disposar d'un bagatge cultural molt ampli.
Considero, per tant, que no és un recurs aconsellable per treballar dins una aula, i menys a una aula d'Educació Infantil, on les emocions estan a flor de pell i no es podem permete el luxe d'espatllar la sensibilitat d'aquestes criatures meravelloses. Amb prou feines aconseguim que aprenguin a reconèixer i a regular les seves emocions com per encara tallar de cop la seva expressió més sincera, que és el que pretén la ironia en el fons.
En infants de primària tampoc sé si seria capaç d'emprar aquest recurs. En canvi, a l'ESO i al Batxillerat podria ser una bona eina per desenvolupar habilitats psicolingüístiques, encara que em temo que s'empraria més per fer burla, cosa que mai permetria dins la classe. No tolero la falta de respecte cap a un professor, però encara menys entre companys.
Us deixo, finalment, amb una vinyeta per reflexionar sobre aquest tema. Això sí, en clau d'humor.
Per a realitzar aquesta reflexió he volgut partir de la premisa que la ironia és una figura retòrica que requereix un domini de descodificació lingüística molt elevat. Es tracta d'un recurs en el qual emprem el terme contrari sobre aquella cosa a la qual fem referència. Per tant, per identificar la ironia hem de disposar d'un bagatge cultural molt ampli.
Considero, per tant, que no és un recurs aconsellable per treballar dins una aula, i menys a una aula d'Educació Infantil, on les emocions estan a flor de pell i no es podem permete el luxe d'espatllar la sensibilitat d'aquestes criatures meravelloses. Amb prou feines aconseguim que aprenguin a reconèixer i a regular les seves emocions com per encara tallar de cop la seva expressió més sincera, que és el que pretén la ironia en el fons.
En infants de primària tampoc sé si seria capaç d'emprar aquest recurs. En canvi, a l'ESO i al Batxillerat podria ser una bona eina per desenvolupar habilitats psicolingüístiques, encara que em temo que s'empraria més per fer burla, cosa que mai permetria dins la classe. No tolero la falta de respecte cap a un professor, però encara menys entre companys.
Us deixo, finalment, amb una vinyeta per reflexionar sobre aquest tema. Això sí, en clau d'humor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada