Avui a classe hem iniciat el tema del desenvolupament emocional i quines són les seves fases durant el creixement de l'infant.

Hem començat el tema amb aquest fragment:

“El desenvolupament emocional o afectiu es refereix al procés en què un infant construeix la seva pròpia identitat, la seva autoestima, la seguretat i la confiança en si mateix i en el món que l’envolta mitjançant les interaccions que estableix amb els seus altres significatius. Gràcies a aquest procés l’infant pot diferenciar les emocions, identificar-les, manejar-les, expressar-les i controlar-les.”

Així doncs, podríem dir que el desenvolupament emocional de l'infant depèn de la qualitat de les relacions que estableixi amb tot allò que l'envolta: família, amics, entorn ambiental, etc. Aquest procés de desenvolupament passa per la identificació, regulació i expressió de les emocions. Inicia aquest reconeixement des del seu naixement, amb el vincle que s'estableix, sobretot, amb la mare.

Antonio Vallés i Consol Vallés, autors del llibre Inteligencia emocional. Aplicaciones educativas, dediquen un capítol sencer a les bases conceptuals de les emocions, i dins d'aquest s'emmarca un apartat (el tercer) que es titula "Las etapas del desarrollo emocional.La expresión de emociones". Amb uns quadres expliquen com es desenvolupa aquesta evolució de la emocionalitat. A continuació, n'exemplifico un:

Edat	Manifestació emocional
En el naixement:	1. Les emocions que es consideren innates o estan presents ja en el mateix moment de néixer són les denominades de supervivència, és a dir, el plor, el somriure, l’interès i el disgust. Durant els 8 o 9 mesos posteriors al naixement el desenvolupament emocional posseeix funcions de supervivència i comunicació amb els pares o cuidadors.
En el naixement:	2. L’experimentació de l’estat de calma o plaer en els nadons es produeix com a conseqüència de pal·liar la molèstia ocasionada pel pipí i la caca (sentir-se net). També per satisfer les necessitats de fam i reduir la tensió muscular (calmar-lo o canviar-lo de postura)

(Copiat i traduït de VALLÉS, A. I VALLÉS, C. Inteligencia emocional. Aplicaciones Educativas. Madrid, 2003)

A classe hem fet un repàs de l'evolució emocional de l'infant fins que té 6 anys, i podem veure, per exemple, com desenvolupa el somriure social als 3 mesos, com apareix el sentiment de culpa ente els 6 i els 8 mesos i com a l'any de vida ja són capaços d'inhibir emocions.

Sens dubte, el recorregut emocional que fa l'infant des que neix fins que té 6/7 anys és absolutament espectacular. L'èxit de la persona en les seves relacions socials i el medi que l'envolta tenen molt a veure amb les condicions en les quals s'ha produït aquest desenvolupament, és a dir, si va poder disposar d'una figura adulta capaç de cobrir les seves necessitats emocionals i oferir-li un model en el qual reflectir-se. Tot i que això no condiciona estrictament la vida adulta, sí que pot produir certes mancances a nivell emocional. Pot treballar-se en l'adultesa, però l'infància és el moment clau per poder desenvolupar aquestes habilitats perquè el cos està en un continuu deenvolupament que afavoreix l'aprenentatge de conceptes de manera excepcional. Les connexions sinàptiques i el desenvolupament neuronal es troben en un moment òptim per rebre l'estimulació externa.


En el vídeo que us deixo a continuació, Johnson's Baby dóna consells a les mares per tal d'establir un millor vincle amb l'infant a través del contacte visual, els massatges, les rutines i els hàbits i, sobretot, dir "t'estimo".