El passat dia el professor ens va demanar que, individualment, a casa, reflexionéssim sobre el significat de la paraula emoció. Vaig definir-ho de manera molt senzilla: alteració/ resposta física i psíquica davant un estímul.

Després, vàrem fer una posada en comú amb la resta de companyes i va sortir aquesta definició:

Conjunt d’alteracions o respostes físiques i psíquiques en l’ésser causades per un estímul intern o extern i que es manifesten de formes diferents.

A casa, vaig seguir cercant informació perquè vaig trobar que seria interessant ampliar informació sobre el tema. Vaig trobar el llibre Inteligencia Emocional. Aplicaciones Educativas que dedica el primer capítol a parlar sobre la definició del terme "emoció". Podem llegir diferents deficions, des de les que en feren les teories conductistes fins la de l'Oxford English Dictionary.

Els autors del llibre parlen de terminologies molt diferents per intentar explicar què és emoció i extreuen les següents conlusions ( Vallès, A. i Vallès C, 2000)

-Es un estado complejo.

-Es una respuesta somática

-Es una agitación o perturbación de la mente

-Sentimiento, pensamiento, estado biológico, estado psicológico.

-Tendencia a la acción.

-Estados discretos

-Reacciones a informaciones.

Així doncs, s'evidencia que parlem d'emoció des de la vessant psíquica, física i des de l'acció del cos.

Imatge: http://www.psicocentre-salusment.es/6001/36001.html

Així mateix, conjuntament, a classe, hem parlat de la importància d'aprendre a mostrar les nostres emocions i, sobretot a regular-les, que és, al cap i a la fi, el que hem d'aprendre. També hem comentat que això depèn molt dels vincles que hagis establert amb les figures d'afecció, ja que són el pont per aconseguir aquesta autoregulació de les emocions.

La segona activitat era cercar les frases que ens han resultat més significatives de la lectura Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia, de Silvia Palou. Jo, he escollit les següents:

.Si te sientes amado, puedes amarte a ti mismo.
.Conocer el miedo es conocer los propios “fantasmas” y los propios límites.
.Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porqe aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rabia, sobre todo sentirlo. Dar tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que sentimos.

Considero que la capacitat d'estimar ha de sorgir de nosaltres mateixos, però que també hem d'haver tingut un model que ens hagi estimat, algú que ens hagi donat l'afecte que necessitem i que hagi resultat un vincle sa. La nostra intel·ligència afectiva, "la capacidad para identificar, expresar i gobernar las experiencias afectivas fundamentales: sentimientos, emociones, pasiones y emociones", tal com defineix Martínez-Otero (2000), es dóna en major o menor mesura a través de les influències que rebem de la nostra vida i que influeixen positivament o negativa a la nostra persona, és a dir, de tot allò que hem rebut de les nostres figures d'afecte i que ens donarà l'empenta per aprendre a regular les nostres emocions, per tenir una bona autoestima i un bon autoconcepte i, així mateix, ens ajudarà a resoldre els conflictes de la nostra vida diària.

La segona frase, que parla de la por, l'he triada perquè trobo que, en certa mesura, és sana. És a dir, la por ens ajuda a frenar-nos davant de situacions perilloses o perjudicials per a la nostra vida. Evidentment, a l'igual que la resta d'emocions, hem de ser capacos de regular-la. La por, que actua com un "avís" davant un perill, és una emoció molt primària que prové de l'instint de supervivència de l'home. La por a determinades coses ens ajuda a sobreviure. És una resposta del sistema nerviós que comporta diferents reaccions. Si bé algunes ens ajuden a repelir un atac, d'altres ens paralitzen i provoquen en nosaltres un pànic incontrolable que es tradueix en una incapacitat per afrontar determinades situacions.

La tercera frase, parla de la ira. La definció que trobem a Inteligencia Emocional. Aplicaciones educativas, diu el següent: "la ira és una respuesta de irritación, de furia, enojo o cólera [...] producida por alguna circunstancia que, a nuestro parecer, ha vulnerado nuestros derechos básicos, nuestra autoestima o nuestra dignidad personal". La ira es manifesta a través de comportaments hostils cap a la resta de persones. És inevitable que sentim aquesta emoció dins nosaltres. El que hem d'aprendre i ensenyar és a regular la ira. Existeixen segons (Averill, 1982), tres tipus d'ira: la malèvola, que cerca venjaça i destrucció; la constructiva, que pretén modificar comportaments aliens; i la ira explosiva, amb la qual s'alliberen tensions i es manifesta l'agressivitat. La ira és forá incontrolable perquè en la majoria e casos es manifesta a través de la violència (física o verbal), per això cal un grau d'intel·ligència emocional prou elevat per afrontar aquestes situacions. Això depèn, tal com es comenta al llibre de:

a) L'educació emocional que hàgim rebut.
b) La pròpia competència social a l'hora d'exhibir situacions de frustració i de defensa dels nostres drets
c) L'interiorització de les normes i valors socials establertes per a la convivència.

Per això, per tal de formar l'infant amb una bona intel·ligència emocional, cal donar-li temps per expressar-se, de la manera menys nociva possible i convidant-lo a la reflexió. La ira disminueix la nostra capacitat d'autocontrol, però hem d'aprendre a no "explotar" i a cercar alternatives. En una discussió, abans d'insultar o pegar un company, per exemple, aprendrem a retirar-nos, a fer uns exercicis de relaxació i a cercar els beneficis o perjudicis que ens comporta portar a terme determinades accions. Amb els infants, resulta molt difícil això perquè encara estan aprenent, però poc a poc, aquestes situacions, es poden anar treballant dins l'aula, sobretot, a trevés del diàleg i la reflexió conjunta per aconseguir que l'infant desenvolupi el seu locus de control intern.

Prou per avui. Per al proper dia, què pensem de l'ironia?