Presentació i primer dia de classe

Encara no sé si hi haurà algú que llegeixi això però, per si de cas, m'agradaria presentar-me, almenys perquè sapigueu qui està darrere d'aquestes paraules. Em dic Marina i sóc estudiant de Grau d'Educació Infantil a la Universitat de les Illes Balears. Estic a segon curs i, per ara, està essent una experiència fantàstica. També estudio Filologia Catalana a la UOC, encara que ho tinc una mica abandonat perquè el nivell d'exigència de les dues carreres és molt elevat. Així que m'he hagut de decidir abans no em quedés calva a causa de l'estrès.

Bé, com podeu veure en el títol de l'entrada, avui ha estat el primer dia de classe de l'assignatura de Desenvolupament Educatiu i Socioemocional. El tema m'encanta i, avui que hem sabut com treballaríem, encara m'agrada més. La metodologia que emprarem em sembla fantàstica perquè va molt d'acord amb el que nosaltres creiem que ha de ser l'educació. Serem els protagonistes del nostre aprenentatge i, això, quedarà reflectit en aquesta carpeta d'aprenentatge. Suposo que això em servirà, tal com ha comentat el professor, per veure on estic i fins on puc arribar. És una mena de diari per reflectir-hi la ZDP. Que orgullós que estaria el Vigotski de nosaltres! A més, no hi haurà classes magistrals, sinó que haurem de preparar lectures a casa i fer debat a classe. Ja he començat a remenar llibres per Internet per veure d'on puc treure més suquet a la matèria. Doncs bé, avui hem començat amb les emocions.

Com a primera activitat, havíem de dir com ens sentíem en començar aquesta nova etapa i explicar perquè. Això, ha estat el que he escrit jo:

"Estic nerviosa. Acabem de fer els exàmens, encara porto l’estrès de les darreres setmanes a sobre i no he tingut temps de descansar. Aquests dies, el meu cos encara estava tens, volia fer moltes coses perquè no estava desconnectat. Tinc la sensació que torno a començar el semestre sense haver pogut tenir el temps suficient per acomodar els coneixements del semestre passat. A més, encara no ens han sortit les notes, cosa que em preocupa i em fa estar pendent tot el dia del Moodle sense poder-me centrar en la nova etapa que comença. Intento evadir-me, distreure’m, organitzar-me per continuar, però sé que fins que no tingui les notes, fins que no estigui tranquil•la, no podré encarar les noves assignatures amb tota l’energia que cal."

Hem escoltat com se sentien els altres. La Sílvia, coincidia amb mi. Els altres, la majoria, se sentien feliços i relaxats. Em preocupa el meu histericisme... Em sembla que hauré de fer com m'ha dit el professor: mirar el correu al matí i a la nit. I prou. No sé si ho aconseguiré...

En un paper, individualment, hem escrit les emocions bàsiques i les hem definit breument.

A continuació, en petit grup (em fa gràcia això de petit grup, perquè realment èrem 7 persones a classe) hem cercat les semblances i diferències d'emocions que hem triat i les seves definicions. M'he posat amb la Danae i la Susana i hem vist que no teníem les mateixes. La Danae havia considerat altres emocions bàsiques, així que, en primer lloc, hem consensuat la tria:

• 
  
  Felicitat: sentiment positiu, benestar emocional i físic.


• 
  
  Tristesa: sentiment negatiu, malestar emocional i físic causat per un estímul o situació que el provoca. Dificultat per establir relacions, per realitzar determinades activitats. Minva l’autoestima i l’autoconcepte. Sensació de desemparament i de no comprensió per part dels altres. Tancament en un mateix.


• 
  
  Ira: sentiment negatiu, rebuig cap a un determinat estímul o situació, agressivitat continguda. Activament del sistema nerviós a alt nivell de rendiment.


• 
  
  Por: sentiment negatiu, alerta física i emocional del cos envers un determinat estímul. Activació del sistema nerviós, sudoració excessiva, tremolor,...


• 
  
  Amor: sentiment positiu, benestar físic i emocional. Estima cap a algú. Segregació hormonal: endorfina, adrenalina,... Activament del sistema nerviós. Facilitat per relacionar-se amb els altres, visió positiva del món, optimisme.
  

Les he definides tan bé com he pogut. Les meves companyes han acceptat les meves definicions i hem encetat un debat amb l'altre grup.

L'Ana Marina ha comentat que les emocions primàries es diuen així perquè són més universals, més biològiques i innates. A més, aquestes emocions estan presents en totes les cultures, però es manifesten de forma diferents. El professor ens ha preguntat si eren innates les emocions. La gent ha contestat que sí. Jo he dit que no n'estava tan segura, que s'aprenien moltes coses socialment i que el nadó imita les cares dels adults i, inclús, realitza gesticulacions contràries per reptar la mare i entrar en un joc emocional. He esmetat aquest aspectede la teoria del vincle afectiu de Bowlby perquè la vaig llegir fa uns dies en el llibre Psicomotricidad en la escuela: una práctica preventiva y educativa, de Pilar Arnaiz et alt. En el segon capítol, pàgina 31, podem llegir el següent:

"El bebé desde su nacimiento manifiesta una atracción por el rostro humano, especialmente porel de la madre o la figura cuidadora. Este contacto visual que establece el bebé es uno de los determinantes esenciales en el establecimiento de la vinculación materna. Una vez establecido, la figura maternante expresa sentimientos y expresiones positivos que encuentran una resonancia tónico-emocional en el bebé, permitiéndole experimentar las vivencias emocionales que refleja."

Clar, potser no m'he expressat correctament. Les emocions són innates. És la forma d'expressar-les el que s'aprén socialment. Però seguiré cercant cosetes sobre aquest tema perquè m'interessa bastant...

Així doncs, hem seguit amb el debat, on hem parlat de la no acceptació de la societat de determinats comportaments, com ara mostrar la por o la tristesa i de la importància d'aprendre a mostrar-les, no a amagar-les per continuar amb el nostre procés emocional quan sigui pertinent. Si passem un dol, estarem tristos. Haurem de plorar, de tenir ganes d'estar sols, etc. perquè si no superem aquest procés, aquesta mancança d'expressió emocional pot derivar en serioses patologies. Així mateix, també hem comentat que la importància d'aquestes emocions primàries, i d'aquí el seu nom, prové d'esdevenir mecanismes de control per a la supervivència de l'espècie. La manifestació de les mateixes esdevé una reminiscència de l'intent de sobreviure de la humanitat. Alguns estímuls o situacions ens condueixen a convertir les nostres accions en una resposta d'alerta cap al perill.

Bé, aquí ho deixaré perquè he de marxar a classe. Per al proper dia, dijous, he de portar una definició escrita d'"emoció". Començaré a pensar i llegiré una mica, a veure si m'inspiro...