Quan he arribat a casa he estat mirant llibres sobre educació emocional i, en un d'ells, he trobat una activitat molt interessant per realitzar amb nens i nenes d'educació infantil que m'ha recordat a la que havíem fet avui a classe. L'he trobada en el llibre Educación emocional. Programa para 3-6 d'Èlia López Cassà. En el darrer apartat hi trobem una sèrie d'annexos, majoritàriament dibuixos, per fer diferents activitats sobre desenvolupament emocional en aquesta etapa. El dibuix l'he fet jo, per tant,no és tan bonic com el del llibre, però la idea és la mateixa, que l'infant identifiqui el seu estat d'ànim i el reflecteixi en el dibuix. Trobo que és una bona eina perquè permet que l'infant aprengui reconèixer les seves emocions i expressar-les a través d'un dibuix. No tots els infants saben expressar-se de la mateixa manera. Hi ha qui preferirà dir-ho, hi ha qui preferirà dibuixar-ho i hi haurà qui preferirà expressar-se a través del joc simbòlic. Hem d'oferir opcions. Aquesta, és una d'elles:
Així mateix, avui a classe hem parlat del vincle afectiu. L'any passat vàrem treballar-lo grosso modo a l'assignatura de Desenvolupament cognitiu i lingüístic en la primera infància, però des d'una vessant, potser massa teòrica. Avui hem pogut treballar-lo d'una manera diferent i, a més, hem après altres conceptes que hi estan força relacionats.
Quins aspectes han de donar-se per poder establir un vincle?
Quins aspectes han de donar-se per poder establir un vincle?
Per interacció íntima entenem aquells moments en els quals es produeix una relació exclusiva d'intimitat entre l'infant i la mare, com el canvi de bolquer, l'alletament, el bany. La interacció social i les relacions amb el món físic fan referència a les relacions que establim, tant amb la família com, posteriorment amb l'exterior. Això necessita d'una relació segura dins l'ambient familiar per tal que es produeixi una sortida a l'exterior de forma natural i sense que suposi un cop emocional brusc. La incondicionalitat fa referència a la consideració de l'un per l'altre, en l'estima que hi ha entre mare i nen a pesar de les circumstàncies o el que pugui passar.
Les funcions del vincle són l'estima, la seguretat, la intimitat, la proximitat i la realitat. Per tal que es doni un vincle sa, han de complir-se els següents patrons:
El vincle segur:
L'infant que ha gaudit d'un vincle segur és un infant curiós, que s'adapta a les diferents situacions de la vida i que té un alt nivell d'autocontrol, així com una gran capacitat de reflexió. És autònom i és capaç de confiar en les seves possibilitats i les dels altres.
L'ambivalent:
Solen ser infants insegurs, poc dependents i amb poques habilitats d'autocontrol. Mostren dificultats davant noves situacions i l'autoestima i l'autoconcepte es veuen força minvats.
L'allunyat:
Infants que mostren un nivell d'autocontrol exagerat i tenen moltes dificultats per mostrar els seus sentiments i identificar els dels altres. Són freds i altament autosuficients.
El professor ens ha posat la cançó "Esos locos bajitos" de Joan Manuel Serrat i ens n'ha demanat una anàlisi i una reflexió a la nostra carpeta d'aprenentatge. Així que us deixo amb la cançó i amb la meva reflexió.
La cançó, evidentment, parla de la infància i de la relació que s'estableix amb els pares. Parla, des del meu punt de vista, del primer contacte amb la vida del nadó, de l'establiment del vincle afectiu amb els seus punts positius i amb els seus punts negatius i de com el petit que has ajudat a néixer i a créixer un dia marxa de casa. Per a mi aquesta cançó reflecteix el que se suposa que ha de ser una relació sana entre pares i fills. Et donen la vida i et cuiden, t'alimenten, et fan feliç... I amb tot això que ells t'han ensenyat un dia marxes de casa. Per a mi el vincle sempre ha significat que els pares, el dia que neixes et donen la mà i t'acompanyen durant la teva infantesa i un dia tu t'amolles per continuar caminant per la vida. El trencament sempre és dur, però quan has establert un vincle sa, una relació sana, el trencament no suposa un abandó, sinó una nova etapa en la vida.
Per finalitzar amb l'entrada d'avui, m'agradaria també deixar-vos amb un programa de ràdio del qual sóc una fan incondicional i on, fa un temps, es va tractar un tema força interessant "La por al compromís. Estils afectius" a "L'ofici de viure" a Catalunya Ràdio. Us en facilito l'enllaç perquè ho trobo un tema d'actualitat que no només està present en la vida de l'infant. Evidentment, aquests estils afectius dels que es parla en el programa tenen molt a veure en experiències viscudes, sobretot durant l'etapa de la infància. Imagino que no és fàcil autoidentificar-se en un estil afectiu, sobretot quan no coneixes el que són. Però això depèn de la voluntat de cadascú per a arribar a conèixer-se profundament. A través de la psicoteràpia o del psicoanàlisi es poden paliar els efectes d'una infància desgraciada. No tothom disposa de les eines, però sempre s'és a temps per tancar ferides i mirar cap endavant.
Les funcions del vincle són l'estima, la seguretat, la intimitat, la proximitat i la realitat. Per tal que es doni un vincle sa, han de complir-se els següents patrons:
- Disponibilitat
- Accessibilitat
- Respostes càlides, empàtiques, coherents i eficaces
El vincle segur:
L'infant que ha gaudit d'un vincle segur és un infant curiós, que s'adapta a les diferents situacions de la vida i que té un alt nivell d'autocontrol, així com una gran capacitat de reflexió. És autònom i és capaç de confiar en les seves possibilitats i les dels altres.
L'ambivalent:
Solen ser infants insegurs, poc dependents i amb poques habilitats d'autocontrol. Mostren dificultats davant noves situacions i l'autoestima i l'autoconcepte es veuen força minvats.
L'allunyat:
Infants que mostren un nivell d'autocontrol exagerat i tenen moltes dificultats per mostrar els seus sentiments i identificar els dels altres. Són freds i altament autosuficients.
El professor ens ha posat la cançó "Esos locos bajitos" de Joan Manuel Serrat i ens n'ha demanat una anàlisi i una reflexió a la nostra carpeta d'aprenentatge. Així que us deixo amb la cançó i amb la meva reflexió.
A menudo los hijos se nos parecen,
y así nos dan la primera satisfacción;
ésos que se menean con nuestros gestos,
echando mano a cuanto hay a su alrededor.
Esos locos bajitos que se incorporan
con los ojos abiertos de par en par,
sin respeto al horario ni a las costumbres
y a los que, por su bien, (dicen) que hay que domesticar.
Niño,
deja ya de joder con la pelota.
Niño,
que eso no se dice,
que eso no se hace,
que eso no se toca.
Cargan con nuestros dioses y nuestro idioma,
con nuestros rencores y nuestro porvenir.
Por eso nos parece que son de goma
y que les bastan nuestros cuentos
para dormir.
Nos empeñamos en dirigir sus vidas
sin saber el oficio y sin vocación.
Les vamos trasmitiendo nuestras frustraciones
con la leche templada
y en cada canción.
Nada ni nadie puede impedir que sufran,
que las agujas avancen en el reloj,
que decidan por ellos, que se equivoquen,
que crezcan y que un día
nos digan adiós.
y así nos dan la primera satisfacción;
ésos que se menean con nuestros gestos,
echando mano a cuanto hay a su alrededor.
Esos locos bajitos que se incorporan
con los ojos abiertos de par en par,
sin respeto al horario ni a las costumbres
y a los que, por su bien, (dicen) que hay que domesticar.
Niño,
deja ya de joder con la pelota.
Niño,
que eso no se dice,
que eso no se hace,
que eso no se toca.
Cargan con nuestros dioses y nuestro idioma,
con nuestros rencores y nuestro porvenir.
Por eso nos parece que son de goma
y que les bastan nuestros cuentos
para dormir.
Nos empeñamos en dirigir sus vidas
sin saber el oficio y sin vocación.
Les vamos trasmitiendo nuestras frustraciones
con la leche templada
y en cada canción.
Nada ni nadie puede impedir que sufran,
que las agujas avancen en el reloj,
que decidan por ellos, que se equivoquen,
que crezcan y que un día
nos digan adiós.
La cançó, evidentment, parla de la infància i de la relació que s'estableix amb els pares. Parla, des del meu punt de vista, del primer contacte amb la vida del nadó, de l'establiment del vincle afectiu amb els seus punts positius i amb els seus punts negatius i de com el petit que has ajudat a néixer i a créixer un dia marxa de casa. Per a mi aquesta cançó reflecteix el que se suposa que ha de ser una relació sana entre pares i fills. Et donen la vida i et cuiden, t'alimenten, et fan feliç... I amb tot això que ells t'han ensenyat un dia marxes de casa. Per a mi el vincle sempre ha significat que els pares, el dia que neixes et donen la mà i t'acompanyen durant la teva infantesa i un dia tu t'amolles per continuar caminant per la vida. El trencament sempre és dur, però quan has establert un vincle sa, una relació sana, el trencament no suposa un abandó, sinó una nova etapa en la vida.
Per finalitzar amb l'entrada d'avui, m'agradaria també deixar-vos amb un programa de ràdio del qual sóc una fan incondicional i on, fa un temps, es va tractar un tema força interessant "La por al compromís. Estils afectius" a "L'ofici de viure" a Catalunya Ràdio. Us en facilito l'enllaç perquè ho trobo un tema d'actualitat que no només està present en la vida de l'infant. Evidentment, aquests estils afectius dels que es parla en el programa tenen molt a veure en experiències viscudes, sobretot durant l'etapa de la infància. Imagino que no és fàcil autoidentificar-se en un estil afectiu, sobretot quan no coneixes el que són. Però això depèn de la voluntat de cadascú per a arribar a conèixer-se profundament. A través de la psicoteràpia o del psicoanàlisi es poden paliar els efectes d'una infància desgraciada. No tothom disposa de les eines, però sempre s'és a temps per tancar ferides i mirar cap endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada