Com hauria de ser l’escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants. Tinguis en compte:
1. Filosofia que la sustenta/origen/punt de partida
2. Objectius
3. Models i motivacions
Una escola pròxima a les famílies, acollidora i dialogant. Confiança. Bona pràctica professional: gent amb unes habilitats emocionals especials i amb eines per ajustar la resposta educativa a cada infant. Formació contínua del professorat. Alta sensibilitat cap a les problemàtiques socials del moment: dificultats econòmiques, diferents tipologies familiars, necessitats educatives especials, etc. Escola constructivista.
Aquesta ha estat la meva resposta envers aquest tema. M'he deixat moltíssimes coses, però no teníem molt de temps i jo sóc d'aquelles persones que en 5 minuts no puc escriure tot el que voldria. Per tant, ja sé que m'he oblidat moltíssimes coses.
Hem fet una posada en comú amb tota la classe i, en la majoria de casos, tothom tenia molt clar quin tipus de professional volia i què era allò que havia d'atendre. Des que hem començat a la carrera ens hem après una "coletilla" per començar totes les introduccions dels treballs i exàmens: Volem dur a terme una filosofia constructivista en la qual l'infant sigui el protagonista del seu procés d'ensenyament-aprenentatge, partint de les seves motivacions i capacitats per tal que pugui desenvolupar-les al màxim".
Seré sincera: estic una mica farta de sentir aquesta frase. Jo sé que hem d'aconseguir això, però com? Jo vull saber com actua un mestre a eduació infantil. Vull conèixer estratègies, metodologies, vull entrar a una aula i veure com es fa el procés d'adaptació, com s'aconsegueix dur a terme un projecte i com es respecta la individualitat de cada infant. Em costa imaginar-m'ho perquè no ho he vist mai. Perquè vinc de l'escola tradicional i allà feies el que et deia el mestre i a callar. I si se't donaven bé les matemàtiques, tenies molta sort, perquè sinó ja no hi havia remei.
Sóc capaç d'imaginar-me l'escola que vull, el que em costa imaginar-me és a mi mateixa dins l'escola que jo vull, perquè tinc la sensació que em falten molts coneixements per poder-ho fer. Queden encara dos anys de carrera, però imagino que fins que no entri dins una aula i em topi de nassos amb la realitat no m'adonaré del que realment és ser un mestre dins l'escola que volem.
No m'agrada ser excessivament crítica perquè tinc tendència a canviar de parè ràpidament (si em convencen) però estic una mica cansada de veure com ens omplim la boca de paraules boniques i de l'escola dels nostres somnis en comptes d'actuar. És una reflexió arriscada i ho reconec, però em venia de gust dir-ho i m'he quedat alliberada ara que ho he fet. em sap greu si ofenc ningú, però és hora de posar els papers sobre la taula.
A classe hem treballat el següent quadre que resumes quins han estat els models d'educació infantil fins els nostres dies i com ha anat evolucionant el concepte de la mateixa. Aquest és el moment en el qual ens trobem i, tot i que podríem dir que està molt bé, les coses sempre poden millorar.
1. Filosofia que la sustenta/origen/punt de partida
2. Objectius
3. Models i motivacions
Una escola pròxima a les famílies, acollidora i dialogant. Confiança. Bona pràctica professional: gent amb unes habilitats emocionals especials i amb eines per ajustar la resposta educativa a cada infant. Formació contínua del professorat. Alta sensibilitat cap a les problemàtiques socials del moment: dificultats econòmiques, diferents tipologies familiars, necessitats educatives especials, etc. Escola constructivista.
Aquesta ha estat la meva resposta envers aquest tema. M'he deixat moltíssimes coses, però no teníem molt de temps i jo sóc d'aquelles persones que en 5 minuts no puc escriure tot el que voldria. Per tant, ja sé que m'he oblidat moltíssimes coses.
Hem fet una posada en comú amb tota la classe i, en la majoria de casos, tothom tenia molt clar quin tipus de professional volia i què era allò que havia d'atendre. Des que hem començat a la carrera ens hem après una "coletilla" per començar totes les introduccions dels treballs i exàmens: Volem dur a terme una filosofia constructivista en la qual l'infant sigui el protagonista del seu procés d'ensenyament-aprenentatge, partint de les seves motivacions i capacitats per tal que pugui desenvolupar-les al màxim".
Seré sincera: estic una mica farta de sentir aquesta frase. Jo sé que hem d'aconseguir això, però com? Jo vull saber com actua un mestre a eduació infantil. Vull conèixer estratègies, metodologies, vull entrar a una aula i veure com es fa el procés d'adaptació, com s'aconsegueix dur a terme un projecte i com es respecta la individualitat de cada infant. Em costa imaginar-m'ho perquè no ho he vist mai. Perquè vinc de l'escola tradicional i allà feies el que et deia el mestre i a callar. I si se't donaven bé les matemàtiques, tenies molta sort, perquè sinó ja no hi havia remei.
Sóc capaç d'imaginar-me l'escola que vull, el que em costa imaginar-me és a mi mateixa dins l'escola que jo vull, perquè tinc la sensació que em falten molts coneixements per poder-ho fer. Queden encara dos anys de carrera, però imagino que fins que no entri dins una aula i em topi de nassos amb la realitat no m'adonaré del que realment és ser un mestre dins l'escola que volem.
No m'agrada ser excessivament crítica perquè tinc tendència a canviar de parè ràpidament (si em convencen) però estic una mica cansada de veure com ens omplim la boca de paraules boniques i de l'escola dels nostres somnis en comptes d'actuar. És una reflexió arriscada i ho reconec, però em venia de gust dir-ho i m'he quedat alliberada ara que ho he fet. em sap greu si ofenc ningú, però és hora de posar els papers sobre la taula.
A classe hem treballat el següent quadre que resumes quins han estat els models d'educació infantil fins els nostres dies i com ha anat evolucionant el concepte de la mateixa. Aquest és el moment en el qual ens trobem i, tot i que podríem dir que està molt bé, les coses sempre poden millorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada