dimarts, 15 de març del 2011

En Puff

Avui a classe hem treballat l'escola. Hem parlat de l'escola com a compensador de desigualtats socials, de l'infant com a persona capaç i de la família com a companya al llarg del procés de creixement.

Per finalitzar la classe, el professor ens ha posat una cançó, "Puff era un drac màgic". Aquesta cançó ens l'ensenyaven a l'escola i a les colònies quan jo era petita. No sé si ara l'ensenyen... Recordo que sempre m'havia fet com una mica de pena. Sobretot quan el nen ja no visitava el drac i ell se'n va tornar al fons del mar. Sempre havia pensat que era injust. Que aquell nen era un desconsiderat perquè havia abandonat el seu amic i que aquestes coses no es feien. A més, el drac era bo, per què ell s'hi havia portat tan malament?

Per fi he pogut escoltar la cançó des d'una altra perspectiva i m'ha obert els ulls, encara que segueixo pensant que aquell noiet podria haver-lo visitat de tant en tant...






Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avurria molt
i sortia a jugar

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.

Puff era un drac...

Quan hi havia tempesta
s'ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.

Puff era un drac...

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Puff era un drac...

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar.



Anàlisi cançó “Puff era un drac màgic”.

Podríem dir que la cançó parla del pas de la infància a la vida adulta i del procés de desvinculació amb els pares, en aquest cas representats pel drac.

Algunes de les frases que he trobat més significatives han estat les següents:

“Però sol s’avorria molt i sortia a jugar”: necessitat de contacte. Animal social.
“Tots dos van preparar un viatge molt llarg”: vincle, acompanyament, joc i diversió, relació asimètrica.
“I quan Paff els va fer un crit els pirates van callar”: protecció i seguretat.

És una cançó molt bona per treballar el dol, la pèrdua de la persona estimada. Tot i que, quan ets petit, no t'ensenyen el significat de les cançons, potser seria una bona feina per fer a classe. Anem a veure de què parla aquesta cançó. I no només treballaríem les emocions, sinó les habilitats lingüístiques, els recursos literaris, etc. Podria ser un treball molt interessant.

Se m'ha acudit una altra cançó per treballar les emocions a classe: La vall del riu vermell. També la cantava a les colònies de música quan era petita. M'agradava molt aquesta cançó, perquè tot i que té un to molt trist, parla del record. Però no d'un record trist, sinó feliç, del somriure que deixa la persona. Per això l'he trobada sempre una cançó preciosa pels acomiadaments.



Trobarem a faltar el teu somriure.
Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.
Però el record, de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.

El teu front duu la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat,
i aques cor, que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada