Què no podem oblidar en un procés d'adaptació?

Avui a classe hem parlat del procés d'adaptació. Per què és tan important aquest procés i quines coses no hem d'oblidar mai?

Hem contestat una sèrie de preguntes per entendre millor aquest període.

-Per què és un dels moments crucials i estrat

ègics?

Sol ser la primera separació amb la família, la primera ruptura de vincle de l’infant.

-Per què s’inverteix gran quantitat d’energies?

És un període molt difícil per als infants, però també per a les famílies. És un període vital. Que es desenvolupi aquest procés de la manera menys traumàtica. Creadors de vincles, espais, sensacions. El desenvolupament socioemocional de l’infant passa per una etapa estratègia.

-Poden establir-se regles de funcionament per a aquest període?

És difícil perquè cada infant és diferent. S’ha de dissenyar el projecte d’adaptació d’una forma suficientment oberta perquè es puguin atendre tots els infants i les seves famílies depenent de quines siguin les seves necessitats.

Sí que posaràs unes normes que dirigiran el procés perquè hi ha coses que són molt importants. No ha de ser un període tancat.

-Què és allò que no hauríem de fer mai?

Prescindir de la família, treballar sols.

Separar el nen/a bruscament de la família de manera que visqués la primera separació com una pèrdua o abandonament.

Negar la importància del moment i no acollir les famílies.

Què no podem oblidar mai?

• El diàleg amb les famílies.
• Planificació horaris visites famílies
• Disseny d’espais habilitat a les necessitats dels infants.
• Flexibilitat horària
• Flexibilitat per adaptar-se a les necessitats dels infants.
• Establir rutines des del primer moment.

1. Planificar el període per identificar i tenir clar el procés. Podem situar-nos, ens dóna seguretat i no ens deixem res. A la planificació tenim uns objectius, què pretenem nosaltres i quines estratègies farem servir, posteriorment, podrem avaluar la nostra tasca. Dins de la planificació, partim de la premissa “col·laboració estreta amb les famílies”. Planificació de les estades de les famílies dins la classe durant el període d’adaptació. Disseny d’espais (temporals i físics) segons les necessitat dels infants. Com avaluarem el pla.

2. Com comunicar el nostre pla a les famílies. Com comuniquem que cada infant necessita el seu temps. “Cada nen té el seu ritme”. “Som nosaltres qui ens adaptem al seu ritme”. Parlem en positiu.

3. El nen ha de reconstruir el vincle amb la seva família i crear-ne de nous. No podem obviar un plantejament teòric.

Després de contestar aquestes preguntes hem realitzat una pràctica en la qual una mare considerava que el seu fill ja estava preparat per quedar-se a classe, sense la necessitat que ella hi fos i l'anés a cercar abans. I què havia de fer la mestra?

En primer lloc, no s'ha d'oblidar qui és el professional en aquesta situació. El procés d'adaptació és un període que s'ha de planificar com qualsevol altre, però també hem de mostrar-nos flexibles perquè cada infant s'adaptarà d'una manera diferent. Potser hi haurà un nen o nena que necessitarà uns dies més. Tampoc els podem negar. El que hem de fer es consultar-ho amb la resta de professionals del centre, avaluar el cas i comunicar als pares si podem fer algun canvi.

He trobat una entrevista a una psicològa intanil que parla sobre aquest procés i les dificultats que troben pares i infants en aquesta situació, tan especial i estressant a la vegada.